22.3.11
8.4.08
Aïgua de les mines de POLONIA
Quina pena de politics!
Ai aquest Civil!... Per sortir a la premsa fa de tot, fins i tot treu aïgua de la maniga, pero no ha fet mai res pel fet que la gent a Sant Corneli tingues aigua potable!
Vaja politics comarcals que pensen amb Barcelona abans que amb el Berguedà!
El Berguedà ha de seguir sense transport public, sense ADSL real, es quedarà sense cobertura de TDT- CLAR! son serveis que no son rentables. Son rentables pero 700 milions d´euros per a desdoblar la carretera dels esquiadors de cap de setmana?
Aqui no hi ha feina, pero els politics s´interessen abans de projectar la seva imatge cap a Barcelona, que d´aprofitar els recursos naturals pel be de la comarca.
Abans de fer la foto, i especular sobre aixó d'abocar l'aïgua soterrania cap el riu,
abans de crear expectatives dubtoses, abans de fer perillar els hidrosistemes de la zona,
s'han de fer estudis per veure de on ve i cap a on va l'aigua aquesta.
Estudieu els fets, treballeu com cal, abans de cridar a la premsa!
I si realment teniu un interes nacional, doncs parleu amb el gonvern. Assumiu la vostra responsabilitat, les errades de prevenció, la mala gestió... parleu amb els tecnics i feu propostes estudiades.
Abans de tot s'han de reparar les canonades, per que si s´ha de perdre la meitat del aigua pel camí, mes val que no sorti mai.
I sobre tot, feu alguna proposta sobre com descongestionar l'area metropolitana. Quina logica te, allargar la vida d'un esser insostenible e idrocefalic com ara Gran Barcelona? Algun politic ha pensat que hi ha una relació entre l´apagada, els socavons del Carmel, el nyap de les rodalies, els records d´afluència turistica, el problema d´habitatge, etc? I que es necessari capgirar la tendència centralista que provoca tants problemes?
Basta ja de voler fer creixer mes el gegant!
Barcelona ha de tencar l´aixeta, que si no, mai no s´adonaran que significa sacrificar se pel be comú. Nosaltres aqui hem perdut dos pobles sota el pantà per que? Per solidaritat amb Barcelona! I encara esperem que algú ens dongui les gràcies.
Busqueu solucions abans de que les emergències no ens deixin pensar. No com ara. Que aixó sembla com un concurs de disbarats.
L´enemic mes gran de Catalunya es la propia incompetència dels seus representants politics.
Ai aquest Civil!... Per sortir a la premsa fa de tot, fins i tot treu aïgua de la maniga, pero no ha fet mai res pel fet que la gent a Sant Corneli tingues aigua potable!
Vaja politics comarcals que pensen amb Barcelona abans que amb el Berguedà!
El Berguedà ha de seguir sense transport public, sense ADSL real, es quedarà sense cobertura de TDT- CLAR! son serveis que no son rentables. Son rentables pero 700 milions d´euros per a desdoblar la carretera dels esquiadors de cap de setmana?
Aqui no hi ha feina, pero els politics s´interessen abans de projectar la seva imatge cap a Barcelona, que d´aprofitar els recursos naturals pel be de la comarca.
Abans de fer la foto, i especular sobre aixó d'abocar l'aïgua soterrania cap el riu,
abans de crear expectatives dubtoses, abans de fer perillar els hidrosistemes de la zona,
s'han de fer estudis per veure de on ve i cap a on va l'aigua aquesta.
Estudieu els fets, treballeu com cal, abans de cridar a la premsa!
I si realment teniu un interes nacional, doncs parleu amb el gonvern. Assumiu la vostra responsabilitat, les errades de prevenció, la mala gestió... parleu amb els tecnics i feu propostes estudiades.
Abans de tot s'han de reparar les canonades, per que si s´ha de perdre la meitat del aigua pel camí, mes val que no sorti mai.
I sobre tot, feu alguna proposta sobre com descongestionar l'area metropolitana. Quina logica te, allargar la vida d'un esser insostenible e idrocefalic com ara Gran Barcelona? Algun politic ha pensat que hi ha una relació entre l´apagada, els socavons del Carmel, el nyap de les rodalies, els records d´afluència turistica, el problema d´habitatge, etc? I que es necessari capgirar la tendència centralista que provoca tants problemes?
Basta ja de voler fer creixer mes el gegant!
Barcelona ha de tencar l´aixeta, que si no, mai no s´adonaran que significa sacrificar se pel be comú. Nosaltres aqui hem perdut dos pobles sota el pantà per que? Per solidaritat amb Barcelona! I encara esperem que algú ens dongui les gràcies.
Busqueu solucions abans de que les emergències no ens deixin pensar. No com ara. Que aixó sembla com un concurs de disbarats.
L´enemic mes gran de Catalunya es la propia incompetència dels seus representants politics.
18.5.07
Inauguracions
Aquest últim mes abans de les eleccions municipals ha sigut ple de notícies. Inauguracions de línies de transport interurbà, introducció de carrilets acolorits, anuncis de sorteig de pisos pel jovent, signatures de convenis per a la gent gran, remodelacions de serveis turístics, pavimentacions, un clímaxd´activitat positiva inèdita! Tants projectes que han hagut d’esperar quatre anys per fer-se realitat! Podríem pensar que la celebració de eleccions amb més freqüència aportaria la solució definitiva per la nostra vida municipal, però el cost real d’una campanya electoral cada any no és assumible.
Per això faig una proposta singular però efectiva:Allargar el temps de campanya electoral sense anunciar prèviament el dia de les eleccions. El dia de la votació s´hauria de decidir per sorpresa, com en la loteria nacional. Un sorteig cada Dissabte fins que toqui! D’aquesta manera, l’eficàcia dels candidats superaria les seves propies previsions, ja que el clímax de promeses no estaria programat. I tot i que només es compliria un 5% del que prometen, encara tindríem un superàvit considerable!
Per això faig una proposta singular però efectiva:Allargar el temps de campanya electoral sense anunciar prèviament el dia de les eleccions. El dia de la votació s´hauria de decidir per sorpresa, com en la loteria nacional. Un sorteig cada Dissabte fins que toqui! D’aquesta manera, l’eficàcia dels candidats superaria les seves propies previsions, ja que el clímax de promeses no estaria programat. I tot i que només es compliria un 5% del que prometen, encara tindríem un superàvit considerable!
25.10.06
DONCS QUE PASSA AQUI?
Com es aixó?
Que si no hagués sigut per casualitat, que el meu nebot m´hagi ensenyat aixó amb la web dels ordinadors, perqué a mi que soc pagés m´agrada molt la musica, i baixo cançons i sento la radio, aixo que soc informatitzat,
i que si no m´hagues enterrat per casualitat, perque un company d´infancia te un amic que havia sentit el que s´estava coent, vull dir que m´en vaig assabentar que de cop es va començar a parlar d´un projecte d´autovia per les valls, quant tots els tecnics i tothom amb dos dits de seny diu que l´altra banda es la millor opció,
si no hagues sigut per tot aixó,
i si no hagues sigut casualitat que jo amb el meu nebot passem moltes hores xerrant, i que ell te aquests amics, i que s´en van assabentant tots aquells, i van començar bellugar-se, i buscar reunions, signatures, l´associació, i la página i la carpeta informativa,
goita!, sino hagues sigut tota aquesta cadena,
encara aquí al poble l´unic que sabriem serian rumors i xafardeigos.
Es cert, o no?
Perque ha sigut la casualitat que jo m´assabentés, si no jo tampoc no sabría res.
Que hauría passat doncs si jo m´hagues callat? Si jo i 10 mes hagin sigut passotes, aixó que molts diuen, a mi tan em fot per on passa?
Tots feliços com idiotes (perdoneu, pero jo el mes idiota de tots plegats), i un bon dia arribaría un informe oficial de carreteres: "La carretera ha de passar per aqui, aqui els informes" i au fest´ho! "Teniu 30 dies per presentar alegacions". I apa, a estudiar els informes, a informar a la gent, a encarregar estudis, a elaborar arguments tecnics per tal de presentar alegacions fundades, a fer maniobres politiques, etc, tot aixó en 30, pot ser 60 dies. Ells ja amb tot estudiat, els equips preparats, les maquines en marxa, i nosaltres en pijames.
Que passa aqui?
S´esta planificant un riu de ferro, ciment i asfalt, un esser mes ampli que un riu, que ha de passar pel mig de les nostres vides, i ningu no ens dirigeix la paraula, ni ens dona un centim d´informació! Ni ens fa cap pregunta.
Catalunya em diuen es un bon pais, pero una cosa que jo us ho dic amb els meus anys, es que un bon pais ha d´estimar a la seva gent.
Som tot una mitja comarca del prepirineo, que hem aguantat hiverns llargs d´injusticies, guerres i miseria. Estem aqui trontollant despres de 100 anys d´industria que van acabar i adeu siau. Em sembla una bona idea que Catalunya vulgui circular per aquí, per anar des.de Can Fanga a la Cerdanya, i a França i a Polonia si deu vol. Pero ja que vols passar per casa meu, no m´hauries de preguntar per on em molesta menys? Sino per democrata, per educat.
Nosaltres els de Cercs que som un poble, no tenim dret d´opinar? No podem aportar res? Nosaltres algo sabrem de la terra, no?
Caram Catalunya! Un bon pais ha d´escoltar a la seva gent.
Aixó es un frau!
Voler fer una cosa aixins, a l´esquena de la gent!
Molt malament, Catalunya estimada.
Qui es Catalunya en aquest cas?
Els mes propers son els de la casa de la vila. Despres els de la comarca. Despres els de Barcelona, el govern, el parlament, els diputats. Despres o abans, jo no se quin, pero algú de tots aquells ens hauría d´haver dit algo. Presentar dos o tres avantprojectes o com es diuen, I deixar-nos romiar lo. Amb tot el respecte per les institucions i pels sentiments personals: Senyors politics ens heu defraudat. Els d´esquerres del govern, i els de dretes de la casa de la vila. Es trist. Aqui ha de passar la carretera Barcelona-Paris i nosaltres els últims en enterrar-nos.
Penseu que m´enfadaré? Ni molt menys. Si una perona gran, i a mes per casualitat, pot contribuir tant, imagineu-vos quant mes efectives serien 10, 20 o 30 persones decidides. O un poble sencer!
Primer de tot hem de presionar perque cadascu prengui les seves responsabilitats. Els vilatans, el seu Alcalde, el consell comarcal, el director general de carreteres, el conseller d´obres públiques, el govern i el mateix president si calgui.
Aqui parlem d´una actuació que será irreversible i condicionará les nostres terres per segles... Si estem concients de l´importancia del tema, segur que salvarem les valls.
Aquesta vegada, tots junts, a una. Som un municipi massa petit per estar dividit o inactiu d´avant un monstre com aquest.
Que si no hagués sigut per casualitat, que el meu nebot m´hagi ensenyat aixó amb la web dels ordinadors, perqué a mi que soc pagés m´agrada molt la musica, i baixo cançons i sento la radio, aixo que soc informatitzat,
i que si no m´hagues enterrat per casualitat, perque un company d´infancia te un amic que havia sentit el que s´estava coent, vull dir que m´en vaig assabentar que de cop es va començar a parlar d´un projecte d´autovia per les valls, quant tots els tecnics i tothom amb dos dits de seny diu que l´altra banda es la millor opció,
si no hagues sigut per tot aixó,
i si no hagues sigut casualitat que jo amb el meu nebot passem moltes hores xerrant, i que ell te aquests amics, i que s´en van assabentant tots aquells, i van començar bellugar-se, i buscar reunions, signatures, l´associació, i la página i la carpeta informativa,
goita!, sino hagues sigut tota aquesta cadena,
encara aquí al poble l´unic que sabriem serian rumors i xafardeigos.
Es cert, o no?
Perque ha sigut la casualitat que jo m´assabentés, si no jo tampoc no sabría res.
Que hauría passat doncs si jo m´hagues callat? Si jo i 10 mes hagin sigut passotes, aixó que molts diuen, a mi tan em fot per on passa?
Tots feliços com idiotes (perdoneu, pero jo el mes idiota de tots plegats), i un bon dia arribaría un informe oficial de carreteres: "La carretera ha de passar per aqui, aqui els informes" i au fest´ho! "Teniu 30 dies per presentar alegacions". I apa, a estudiar els informes, a informar a la gent, a encarregar estudis, a elaborar arguments tecnics per tal de presentar alegacions fundades, a fer maniobres politiques, etc, tot aixó en 30, pot ser 60 dies. Ells ja amb tot estudiat, els equips preparats, les maquines en marxa, i nosaltres en pijames.
Que passa aqui?
S´esta planificant un riu de ferro, ciment i asfalt, un esser mes ampli que un riu, que ha de passar pel mig de les nostres vides, i ningu no ens dirigeix la paraula, ni ens dona un centim d´informació! Ni ens fa cap pregunta.
Catalunya em diuen es un bon pais, pero una cosa que jo us ho dic amb els meus anys, es que un bon pais ha d´estimar a la seva gent.
Som tot una mitja comarca del prepirineo, que hem aguantat hiverns llargs d´injusticies, guerres i miseria. Estem aqui trontollant despres de 100 anys d´industria que van acabar i adeu siau. Em sembla una bona idea que Catalunya vulgui circular per aquí, per anar des.de Can Fanga a la Cerdanya, i a França i a Polonia si deu vol. Pero ja que vols passar per casa meu, no m´hauries de preguntar per on em molesta menys? Sino per democrata, per educat.
Nosaltres els de Cercs que som un poble, no tenim dret d´opinar? No podem aportar res? Nosaltres algo sabrem de la terra, no?
Caram Catalunya! Un bon pais ha d´escoltar a la seva gent.
Aixó es un frau!
Voler fer una cosa aixins, a l´esquena de la gent!
Molt malament, Catalunya estimada.
Qui es Catalunya en aquest cas?
Els mes propers son els de la casa de la vila. Despres els de la comarca. Despres els de Barcelona, el govern, el parlament, els diputats. Despres o abans, jo no se quin, pero algú de tots aquells ens hauría d´haver dit algo. Presentar dos o tres avantprojectes o com es diuen, I deixar-nos romiar lo. Amb tot el respecte per les institucions i pels sentiments personals: Senyors politics ens heu defraudat. Els d´esquerres del govern, i els de dretes de la casa de la vila. Es trist. Aqui ha de passar la carretera Barcelona-Paris i nosaltres els últims en enterrar-nos.
Penseu que m´enfadaré? Ni molt menys. Si una perona gran, i a mes per casualitat, pot contribuir tant, imagineu-vos quant mes efectives serien 10, 20 o 30 persones decidides. O un poble sencer!
Primer de tot hem de presionar perque cadascu prengui les seves responsabilitats. Els vilatans, el seu Alcalde, el consell comarcal, el director general de carreteres, el conseller d´obres públiques, el govern i el mateix president si calgui.
Aqui parlem d´una actuació que será irreversible i condicionará les nostres terres per segles... Si estem concients de l´importancia del tema, segur que salvarem les valls.
Aquesta vegada, tots junts, a una. Som un municipi massa petit per estar dividit o inactiu d´avant un monstre com aquest.
23.10.06
Per on passa la C-16?
Estic una mica tocat de la salut. Aquest any encara no he pogut anar ni a buscar bolets. Com es noten els anys! Ja un no depen de si mateix, si dels metges...
Pero com tampoc puc quedar me quiet, vaig demanar collaboracions dels meus amics pel bloc. Aqui doncs un dibuix molt inspirat, d´un jove del poble, que illustra la situació a la vila.
Que us sembla?
13.10.06
GENT AMB OFICI...
Al Xerí que ja no hi és, i l'avi Agustí del forn
i al Corriu que plantava arbres on avui hi descansen les aigües de la Baells.
A ells, avis de Cercs que tant varen estimar la seva terra.
El Xerí el recordo com si fos ara, assegut al banc de pedra, a Cal Xel. Sempre venia acompanyat d’un gos menut. El Xerí era prim i de poca alçada. Tenia les galtes rogenques i la pell apergaminada. La veu era especial. Feia cantarella quan parlava. El seu Català però era net, gens adulterat. Avui ens passaria la ma per la cara!
M’agradava petar la xerrada amb ell. Era humil. S’expressava amb una gran modèstia. Em deia que de petit -potser ni tan sols tenia deu anys- s’havia fet molts tips de plorar.
- A mi em donaven les pedres més difícils, els dits em feien mal de picar.
Tota la vida va fer de pica pedrer. Ves quin ofici? Però no, de picar picar, tothom pot fer, per tallar bé les pedres i escaires cal saber-ne.
Fa falta això tenir l’ofici, i ell en sabia com també l’Isidre.
Em va explicar com esberlaven les pedres grosses. Amb un punxó anaven foradant a cops de mall la roca vint o més centímetres. Un forat de diàmetre perfecte. Quan n’havien fet uns quants en la línia que volien partir la pedra hi feien entrar una metxa del mateix diàmetre de fusta d’alzina ben seca. Un cop li havien ficat era qüestió de posar al cap de la metxa un tou d’argila ben xopada d’aigua.
La fusta es dilatava i al cap de tres o quatre dies la pedra ja s’havia partit.
Les Catedrals, els ponts, els castells, els contraforts, les muralles, els marges de les feixes, les masies, pilars, arcs, dovelles. Per construir es necessitaven pedres!
Quantes pedres per admirar!
Quants picapedrers anònims!
El 1982 el Xerí encara era viu. Poques setmanes després dels aiguats del Novembre ens vam veure. El torrent de les Garrigues i el Peguera s’havien revelat furiosament. Poc abans del cap de setmana a La Molina s’havien enregistrat prop de 300 l/m2. A la resta de Catalunya les xifres eren si fa no ho fa. El Corriu em va dir ; de la mateixa terra sortia l’aigua, costava de creure. L’envestida de les aigües se’n va emportar arbres i pedres immenses fins a la Baells.
L'Agustí, el forner, em va dir que havien passat por.
-A la nit feia feredat sentir l’espetec dels rocs que baixaven durant la torrentada. Pedres de cinc i deu tones ben bé, -va dir.
De la passera que hi havia poc abans d’arribar al Molí de l’Andreuet no en va quedar res. Tot va anar avall!
-Com ho farem Xerí. Has vist allà a on hi havia la passera? Quin esvoranc.! No sé pas. A l’Ajuntament m’han dit que hi faran venir un enginyer. Que han de fer uns plànos i no sé que més. Parlen de no sé quants milions. Val una milionada reparar la passera del torrent. Més amunt al costat de la Bauma també hi han de fer un pont. N’hi per uns quants mesos!
El Xerí em va mirar i em va dir. -Si m’ho demanen jo els faré les dovelles. Puc fer l’arc i mai cap torrentada s’endurà el pont. M’han de pagar deu mil pessetes per totes les dovelles i les deixaré col•locades. Després és molt senzill acabar el pont. Els ho pots dir a l’Ajuntament. Ells em coneixen.
Al cap d’un any es van col•locar tres d´aquests tubs prefabricats i damunt dels tubs el formigó... Fa la feina pero fa mal a la vista. El problema del Xerí és que ell no era enginyer. La seva firma no acreditava cap experiència. Calia que l’obra , fos el que fos, tingués estampada una firma amb el vist i plau corresponents. Calia comptar amb un expert universitari titulat.
No gaire lluny de la passera a l’altre cantó pel damunt del torrent del Paguera hi ha un altre pont fet de pedres. És de quan és baixava el carbó de les mines. Veure el pont no fa mal a la vista forma part del mateix passatge. La torrentada del 82 no se’l va endur. És poca cosa, però allí s’hi estarà molts anys.
Hi ha una bellesa, anònima que no pertorba l’entorn fet pels ciutadans i al servei dels ciutadans, és l’obra feta en el mateix lloc amb la visió harmònica.
Avui sembla com un impossible interpretar el sentir d’uns ciutadans amb els interessos d’una constructora que vetlla per uns interessos sovint allunyats del ciutadà.
A la darreria del Segle XX s’ha gaire bé extingint la darrera generació de la gent que tenia ofici. La generació d’aquells que començaven fent d’aprenent s i esdevenien amb els anys uns mestres.
Com que vivien de la terra tots ells eren respectuosos amb la terra.
Avui Cercs i Sant Jordi són poca cosa. El jovent , si pot, se’n va. El soroll que aquests pobles poden fer per tal de millorar el traçat de de la carretera per un altre més adient serà irrellevant. Tot fa suposar que ni s’els escoltarà i per damunt de tot prevaldran els interessos econòmics abans que escoltar l’opinió del poble.
Fa mal el cor. Sap greu que no s’escolti i que no haguem après res dels qui ens varen precedir.
(texte que va escriure un jove amic meu de 70 anys.)
DEMOCRACIA SENSE VALENTÍA = POBRE DEMOCRACIA
Home, s´ha de dir, perque es la veritat: l´ajuntament de la Vila de Cercs ha pres una decisió erronea. Ha posat la seva signatura sota un projecte que va contra els interessos del poble. Un projecte que encara no es ni oficial. Ha fet oficial un mal somni. Desdoblament C-16
Costa molt entendre les explicacions. Diuen que s´han vist obligats de fer-ho, pressionats per la Generalitat. Pero aixó penso que es la feina del politic: Saber aguantar pressions per defensar alló que es bo pel poble. I si la pressió es massa, contar amb el poble. Tot el poble faría costat a un consistori valent. Hem esperat 6 anys per un nou pla d´urbanisme. No podriem esperar mig any mes?
Diuien que el projecte de l´autovía de les valls no els agrada, perque no aporta cap benefici al poble. I de cop, van i inclouen el projecte al Pla d´Ordenació Urbanistica del Municipi. Costa païr una cosa aixíns.
Tres centes i tantes persones ja van signar contra el traçat de les Valls. El seny, la ciencia, la responsabilitat cara les futures generacions, tot son arguments contra un traçat tan dolent. I el Ajuntament ens diu que la inclusió d´aquest traçat al POUM es fa, pero no es vinculant! Es dur!
Sense un sentit de dignitat no hi-ha politica que valgui la confiança de la gent. Sense politics valents no pot haver-hi confiança a les institucions. Es una pena! I senyor Joan Roma i Conill
Des.de el meu cor desitjo que els nostres representats reflexionin. No es pot defensar una posició vestit de civil i una altra vestit de regidor! S´ha de ser coherent. Costi el que costi. El cost politic de no poder cumplir amb la promesa d´aprovar un nou POUM abans que s´acabi la legislatura, no pot pesar mes que la negació d´un futur digne per el nostre poble.
Pot ser que la inclusió del traçat de les valls al POUM no sigui vinculant. Tenim encara moltes vies de pressió per evitar-ho. Pero es un cop dur, veure com el nostre ajuntament- nosaltres mateixos, som capaços de signar la hipoteca total del nostre futur. En un moment que el poble mira endavant, en un moment que sembla possible fer tots un front comú, la decisió del Ajuntament es com a minim un error tactic.
Es massa tard?
Hem perdut una bastió pero no hem perdut la guerra!
El consistori encara esta a temps per rectificar. Els humans sempre fem errors, forma part del process, es llei de vida. Pero s´ha de ser valent i assumir els errors.
Es molt dificil guanyar la confiança de la gent. Es encara mes dificil recuperar la despres de perdre la. Pero en aquesta causa només tenim opcions si anem tots junts. Per aixó estaré el primer disposat de olvidar el "mal trago" i mirar endavant.
Costa molt entendre les explicacions. Diuen que s´han vist obligats de fer-ho, pressionats per la Generalitat. Pero aixó penso que es la feina del politic: Saber aguantar pressions per defensar alló que es bo pel poble. I si la pressió es massa, contar amb el poble. Tot el poble faría costat a un consistori valent. Hem esperat 6 anys per un nou pla d´urbanisme. No podriem esperar mig any mes?
Diuien que el projecte de l´autovía de les valls no els agrada, perque no aporta cap benefici al poble. I de cop, van i inclouen el projecte al Pla d´Ordenació Urbanistica del Municipi. Costa païr una cosa aixíns.
Tres centes i tantes persones ja van signar contra el traçat de les Valls. El seny, la ciencia, la responsabilitat cara les futures generacions, tot son arguments contra un traçat tan dolent. I el Ajuntament ens diu que la inclusió d´aquest traçat al POUM es fa, pero no es vinculant! Es dur!
Sense un sentit de dignitat no hi-ha politica que valgui la confiança de la gent. Sense politics valents no pot haver-hi confiança a les institucions. Es una pena! I senyor Joan Roma i Conill
Des.de el meu cor desitjo que els nostres representats reflexionin. No es pot defensar una posició vestit de civil i una altra vestit de regidor! S´ha de ser coherent. Costi el que costi. El cost politic de no poder cumplir amb la promesa d´aprovar un nou POUM abans que s´acabi la legislatura, no pot pesar mes que la negació d´un futur digne per el nostre poble.
Pot ser que la inclusió del traçat de les valls al POUM no sigui vinculant. Tenim encara moltes vies de pressió per evitar-ho. Pero es un cop dur, veure com el nostre ajuntament- nosaltres mateixos, som capaços de signar la hipoteca total del nostre futur. En un moment que el poble mira endavant, en un moment que sembla possible fer tots un front comú, la decisió del Ajuntament es com a minim un error tactic.
Es massa tard?
Hem perdut una bastió pero no hem perdut la guerra!
El consistori encara esta a temps per rectificar. Els humans sempre fem errors, forma part del process, es llei de vida. Pero s´ha de ser valent i assumir els errors.
Es molt dificil guanyar la confiança de la gent. Es encara mes dificil recuperar la despres de perdre la. Pero en aquesta causa només tenim opcions si anem tots junts. Per aixó estaré el primer disposat de olvidar el "mal trago" i mirar endavant.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)