25.10.06

DONCS QUE PASSA AQUI?

Com es aixó?
Que si no hagués sigut per casualitat, que el meu nebot m´hagi ensenyat aixó amb la web dels ordinadors, perqué a mi que soc pagés m´agrada molt la musica, i baixo cançons i sento la radio, aixo que soc informatitzat,
i que si no m´hagues enterrat per casualitat, perque un company d´infancia te un amic que havia sentit el que s´estava coent, vull dir que m´en vaig assabentar que de cop es va començar a parlar d´un projecte d´autovia per les valls, quant tots els tecnics i tothom amb dos dits de seny diu que l´altra banda es la millor opció,
si no hagues sigut per tot aixó,
i si no hagues sigut casualitat que jo amb el meu nebot passem moltes hores xerrant, i que ell te aquests amics, i que s´en van assabentant tots aquells, i van començar bellugar-se, i buscar reunions, signatures, l´associació, i la página i la carpeta informativa,
goita!, sino hagues sigut tota aquesta cadena,
encara aquí al poble l´unic que sabriem serian rumors i xafardeigos.
Es cert, o no?
Perque ha sigut la casualitat que jo m´assabentés, si no jo tampoc no sabría res.
Que hauría passat doncs si jo m´hagues callat? Si jo i 10 mes hagin sigut passotes, aixó que molts diuen, a mi tan em fot per on passa?
Tots feliços com idiotes (perdoneu, pero jo el mes idiota de tots plegats), i un bon dia arribaría un informe oficial de carreteres: "La carretera ha de passar per aqui, aqui els informes" i au fest´ho! "Teniu 30 dies per presentar alegacions". I apa, a estudiar els informes, a informar a la gent, a encarregar estudis, a elaborar arguments tecnics per tal de presentar alegacions fundades, a fer maniobres politiques, etc, tot aixó en 30, pot ser 60 dies. Ells ja amb tot estudiat, els equips preparats, les maquines en marxa, i nosaltres en pijames.

Que passa aqui?
S´esta planificant un riu de ferro, ciment i asfalt, un esser mes ampli que un riu, que ha de passar pel mig de les nostres vides, i ningu no ens dirigeix la paraula, ni ens dona un centim d´informació! Ni ens fa cap pregunta.
Catalunya em diuen es un bon pais, pero una cosa que jo us ho dic amb els meus anys, es que un bon pais ha d´estimar a la seva gent.
Som tot una mitja comarca del prepirineo, que hem aguantat hiverns llargs d´injusticies, guerres i miseria. Estem aqui trontollant despres de 100 anys d´industria que van acabar i adeu siau. Em sembla una bona idea que Catalunya vulgui circular per aquí, per anar des.de Can Fanga a la Cerdanya, i a França i a Polonia si deu vol. Pero ja que vols passar per casa meu, no m´hauries de preguntar per on em molesta menys? Sino per democrata, per educat.
Nosaltres els de Cercs que som un poble, no tenim dret d´opinar? No podem aportar res? Nosaltres algo sabrem de la terra, no?
Caram Catalunya! Un bon pais ha d´escoltar a la seva gent.

Aixó es un frau!
Voler fer una cosa aixins, a l´esquena de la gent!
Molt malament, Catalunya estimada.
Qui es Catalunya en aquest cas?
Els mes propers son els de la casa de la vila. Despres els de la comarca. Despres els de Barcelona, el govern, el parlament, els diputats. Despres o abans, jo no se quin, pero algú de tots aquells ens hauría d´haver dit algo. Presentar dos o tres avantprojectes o com es diuen, I deixar-nos romiar lo. Amb tot el respecte per les institucions i pels sentiments personals: Senyors politics ens heu defraudat. Els d´esquerres del govern, i els de dretes de la casa de la vila. Es trist. Aqui ha de passar la carretera Barcelona-Paris i nosaltres els últims en enterrar-nos.

Penseu que m´enfadaré? Ni molt menys. Si una perona gran, i a mes per casualitat, pot contribuir tant, imagineu-vos quant mes efectives serien 10, 20 o 30 persones decidides. O un poble sencer!
Primer de tot hem de presionar perque cadascu prengui les seves responsabilitats. Els vilatans, el seu Alcalde, el consell comarcal, el director general de carreteres, el conseller d´obres públiques, el govern i el mateix president si calgui.
Aqui parlem d´una actuació que será irreversible i condicionará les nostres terres per segles... Si estem concients de l´importancia del tema, segur que salvarem les valls.

Aquesta vegada, tots junts, a una. Som un municipi massa petit per estar dividit o inactiu d´avant un monstre com aquest.

Cap comentari: