25.10.06

DONCS QUE PASSA AQUI?

Com es aixó?
Que si no hagués sigut per casualitat, que el meu nebot m´hagi ensenyat aixó amb la web dels ordinadors, perqué a mi que soc pagés m´agrada molt la musica, i baixo cançons i sento la radio, aixo que soc informatitzat,
i que si no m´hagues enterrat per casualitat, perque un company d´infancia te un amic que havia sentit el que s´estava coent, vull dir que m´en vaig assabentar que de cop es va començar a parlar d´un projecte d´autovia per les valls, quant tots els tecnics i tothom amb dos dits de seny diu que l´altra banda es la millor opció,
si no hagues sigut per tot aixó,
i si no hagues sigut casualitat que jo amb el meu nebot passem moltes hores xerrant, i que ell te aquests amics, i que s´en van assabentant tots aquells, i van començar bellugar-se, i buscar reunions, signatures, l´associació, i la página i la carpeta informativa,
goita!, sino hagues sigut tota aquesta cadena,
encara aquí al poble l´unic que sabriem serian rumors i xafardeigos.
Es cert, o no?
Perque ha sigut la casualitat que jo m´assabentés, si no jo tampoc no sabría res.
Que hauría passat doncs si jo m´hagues callat? Si jo i 10 mes hagin sigut passotes, aixó que molts diuen, a mi tan em fot per on passa?
Tots feliços com idiotes (perdoneu, pero jo el mes idiota de tots plegats), i un bon dia arribaría un informe oficial de carreteres: "La carretera ha de passar per aqui, aqui els informes" i au fest´ho! "Teniu 30 dies per presentar alegacions". I apa, a estudiar els informes, a informar a la gent, a encarregar estudis, a elaborar arguments tecnics per tal de presentar alegacions fundades, a fer maniobres politiques, etc, tot aixó en 30, pot ser 60 dies. Ells ja amb tot estudiat, els equips preparats, les maquines en marxa, i nosaltres en pijames.

Que passa aqui?
S´esta planificant un riu de ferro, ciment i asfalt, un esser mes ampli que un riu, que ha de passar pel mig de les nostres vides, i ningu no ens dirigeix la paraula, ni ens dona un centim d´informació! Ni ens fa cap pregunta.
Catalunya em diuen es un bon pais, pero una cosa que jo us ho dic amb els meus anys, es que un bon pais ha d´estimar a la seva gent.
Som tot una mitja comarca del prepirineo, que hem aguantat hiverns llargs d´injusticies, guerres i miseria. Estem aqui trontollant despres de 100 anys d´industria que van acabar i adeu siau. Em sembla una bona idea que Catalunya vulgui circular per aquí, per anar des.de Can Fanga a la Cerdanya, i a França i a Polonia si deu vol. Pero ja que vols passar per casa meu, no m´hauries de preguntar per on em molesta menys? Sino per democrata, per educat.
Nosaltres els de Cercs que som un poble, no tenim dret d´opinar? No podem aportar res? Nosaltres algo sabrem de la terra, no?
Caram Catalunya! Un bon pais ha d´escoltar a la seva gent.

Aixó es un frau!
Voler fer una cosa aixins, a l´esquena de la gent!
Molt malament, Catalunya estimada.
Qui es Catalunya en aquest cas?
Els mes propers son els de la casa de la vila. Despres els de la comarca. Despres els de Barcelona, el govern, el parlament, els diputats. Despres o abans, jo no se quin, pero algú de tots aquells ens hauría d´haver dit algo. Presentar dos o tres avantprojectes o com es diuen, I deixar-nos romiar lo. Amb tot el respecte per les institucions i pels sentiments personals: Senyors politics ens heu defraudat. Els d´esquerres del govern, i els de dretes de la casa de la vila. Es trist. Aqui ha de passar la carretera Barcelona-Paris i nosaltres els últims en enterrar-nos.

Penseu que m´enfadaré? Ni molt menys. Si una perona gran, i a mes per casualitat, pot contribuir tant, imagineu-vos quant mes efectives serien 10, 20 o 30 persones decidides. O un poble sencer!
Primer de tot hem de presionar perque cadascu prengui les seves responsabilitats. Els vilatans, el seu Alcalde, el consell comarcal, el director general de carreteres, el conseller d´obres públiques, el govern i el mateix president si calgui.
Aqui parlem d´una actuació que será irreversible i condicionará les nostres terres per segles... Si estem concients de l´importancia del tema, segur que salvarem les valls.

Aquesta vegada, tots junts, a una. Som un municipi massa petit per estar dividit o inactiu d´avant un monstre com aquest.

23.10.06

Per on passa la C-16?

















Estic una mica tocat de la salut. Aquest any encara no he pogut anar ni a buscar bolets. Com es noten els anys! Ja un no depen de si mateix, si dels metges...
Pero com tampoc puc quedar me quiet, vaig demanar collaboracions dels meus amics pel bloc. Aqui doncs un dibuix molt inspirat, d´un jove del poble, que illustra la situació a la vila.
Que us sembla?

13.10.06

GENT AMB OFICI...


Al Xerí que ja no hi és, i l'avi Agustí del forn
i al Corriu que plantava arbres on avui hi descansen les aigües de la Baells.
A ells, avis de Cercs que tant varen estimar la seva terra.

El Xerí el recordo com si fos ara, assegut al banc de pedra, a Cal Xel. Sempre venia acompanyat d’un gos menut. El Xerí era prim i de poca alçada. Tenia les galtes rogenques i la pell apergaminada. La veu era especial. Feia cantarella quan parlava. El seu Català però era net, gens adulterat. Avui ens passaria la ma per la cara!

M’agradava petar la xerrada amb ell. Era humil. S’expressava amb una gran modèstia. Em deia que de petit -potser ni tan sols tenia deu anys- s’havia fet molts tips de plorar.

- A mi em donaven les pedres més difícils, els dits em feien mal de picar.

Tota la vida va fer de pica pedrer. Ves quin ofici? Però no, de picar picar, tothom pot fer, per tallar bé les pedres i escaires cal saber-ne.

Fa falta això tenir l’ofici, i ell en sabia com també l’Isidre.

Em va explicar com esberlaven les pedres grosses. Amb un punxó anaven foradant a cops de mall la roca vint o més centímetres. Un forat de diàmetre perfecte. Quan n’havien fet uns quants en la línia que volien partir la pedra hi feien entrar una metxa del mateix diàmetre de fusta d’alzina ben seca. Un cop li havien ficat era qüestió de posar al cap de la metxa un tou d’argila ben xopada d’aigua.

La fusta es dilatava i al cap de tres o quatre dies la pedra ja s’havia partit.

Les Catedrals, els ponts, els castells, els contraforts, les muralles, els marges de les feixes, les masies, pilars, arcs, dovelles. Per construir es necessitaven pedres!

Quantes pedres per admirar!

Quants picapedrers anònims!

El 1982 el Xerí encara era viu. Poques setmanes després dels aiguats del Novembre ens vam veure. El torrent de les Garrigues i el Peguera s’havien revelat furiosament. Poc abans del cap de setmana a La Molina s’havien enregistrat prop de 300 l/m2. A la resta de Catalunya les xifres eren si fa no ho fa. El Corriu em va dir ; de la mateixa terra sortia l’aigua, costava de creure. L’envestida de les aigües se’n va emportar arbres i pedres immenses fins a la Baells.

L'Agustí, el forner, em va dir que havien passat por.

-A la nit feia feredat sentir l’espetec dels rocs que baixaven durant la torrentada. Pedres de cinc i deu tones ben bé, -va dir.

De la passera que hi havia poc abans d’arribar al Molí de l’Andreuet no en va quedar res. Tot va anar avall!

-Com ho farem Xerí. Has vist allà a on hi havia la passera? Quin esvoranc.! No sé pas. A l’Ajuntament m’han dit que hi faran venir un enginyer. Que han de fer uns plànos i no sé que més. Parlen de no sé quants milions. Val una milionada reparar la passera del torrent. Més amunt al costat de la Bauma també hi han de fer un pont. N’hi per uns quants mesos!

El Xerí em va mirar i em va dir. -Si m’ho demanen jo els faré les dovelles. Puc fer l’arc i mai cap torrentada s’endurà el pont. M’han de pagar deu mil pessetes per totes les dovelles i les deixaré col•locades. Després és molt senzill acabar el pont. Els ho pots dir a l’Ajuntament. Ells em coneixen.

Al cap d’un any es van col•locar tres d´aquests tubs prefabricats i damunt dels tubs el formigó... Fa la feina pero fa mal a la vista. El problema del Xerí és que ell no era enginyer. La seva firma no acreditava cap experiència. Calia que l’obra , fos el que fos, tingués estampada una firma amb el vist i plau corresponents. Calia comptar amb un expert universitari titulat.

No gaire lluny de la passera a l’altre cantó pel damunt del torrent del Paguera hi ha un altre pont fet de pedres. És de quan és baixava el carbó de les mines. Veure el pont no fa mal a la vista forma part del mateix passatge. La torrentada del 82 no se’l va endur. És poca cosa, però allí s’hi estarà molts anys.

Hi ha una bellesa, anònima que no pertorba l’entorn fet pels ciutadans i al servei dels ciutadans, és l’obra feta en el mateix lloc amb la visió harmònica.
Avui sembla com un impossible interpretar el sentir d’uns ciutadans amb els interessos d’una constructora que vetlla per uns interessos sovint allunyats del ciutadà.

A la darreria del Segle XX s’ha gaire bé extingint la darrera generació de la gent que tenia ofici. La generació d’aquells que començaven fent d’aprenent s i esdevenien amb els anys uns mestres.
Com que vivien de la terra tots ells eren respectuosos amb la terra.
Avui Cercs i Sant Jordi són poca cosa. El jovent , si pot, se’n va. El soroll que aquests pobles poden fer per tal de millorar el traçat de de la carretera per un altre més adient serà irrellevant. Tot fa suposar que ni s’els escoltarà i per damunt de tot prevaldran els interessos econòmics abans que escoltar l’opinió del poble.

Fa mal el cor. Sap greu que no s’escolti i que no haguem après res dels qui ens varen precedir.



(texte que va escriure un jove amic meu de 70 anys.)


DEMOCRACIA SENSE VALENTÍA = POBRE DEMOCRACIA

Home, s´ha de dir, perque es la veritat: l´ajuntament de la Vila de Cercs ha pres una decisió erronea. Ha posat la seva signatura sota un projecte que va contra els interessos del poble. Un projecte que encara no es ni oficial. Ha fet oficial un mal somni. Desdoblament C-16
Costa molt entendre les explicacions. Diuen que s´han vist obligats de fer-ho, pressionats per la Generalitat. Pero aixó penso que es la feina del politic: Saber aguantar pressions per defensar alló que es bo pel poble. I si la pressió es massa, contar amb el poble. Tot el poble faría costat a un consistori valent. Hem esperat 6 anys per un nou pla d´urbanisme. No podriem esperar mig any mes?
Diuien que el projecte de l´autovía de les valls no els agrada, perque no aporta cap benefici al poble. I de cop, van i inclouen el projecte al Pla d´Ordenació Urbanistica del Municipi. Costa païr una cosa aixíns.
Tres centes i tantes persones ja van signar contra el traçat de les Valls. El seny, la ciencia, la responsabilitat cara les futures generacions, tot son arguments contra un traçat tan dolent. I el Ajuntament ens diu que la inclusió d´aquest traçat al POUM es fa, pero no es vinculant! Es dur!
Sense un sentit de dignitat no hi-ha politica que valgui la confiança de la gent. Sense politics valents no pot haver-hi confiança a les institucions. Es una pena! I senyor Joan Roma i Conill
Des.de el meu cor desitjo que els nostres representats reflexionin. No es pot defensar una posició vestit de civil i una altra vestit de regidor! S´ha de ser coherent. Costi el que costi. El cost politic de no poder cumplir amb la promesa d´aprovar un nou POUM abans que s´acabi la legislatura, no pot pesar mes que la negació d´un futur digne per el nostre poble.

Pot ser que la inclusió del traçat de les valls al POUM no sigui vinculant. Tenim encara moltes vies de pressió per evitar-ho. Pero es un cop dur, veure com el nostre ajuntament- nosaltres mateixos, som capaços de signar la hipoteca total del nostre futur. En un moment que el poble mira endavant, en un moment que sembla possible fer tots un front comú, la decisió del Ajuntament es com a minim un error tactic.

Es massa tard?
Hem perdut una bastió pero no hem perdut la guerra!
El consistori encara esta a temps per rectificar. Els humans sempre fem errors, forma part del process, es llei de vida. Pero s´ha de ser valent i assumir els errors.

Es molt dificil guanyar la confiança de la gent. Es encara mes dificil recuperar la despres de perdre la. Pero en aquesta causa només tenim opcions si anem tots junts. Per aixó estaré el primer disposat de olvidar el "mal trago" i mirar endavant.

6.10.06

El nou pla municipal inclou el traçat de les valls!

Una noticia que no m´agrada gens....



"Cercs reserva els torrents de Peguera i de les Garrigues per fer-hi l'Eix del Llobregat
Carreteres havia amenaçat l'Ajuntament de no aprovar el nou pla urbanístic si no preveia la C16 per on planeja la Generalitat
06/10/2006 14:20 | L’Ajuntament de Cercs ha aprovat el pla urbanístic amb una reserva de terrenys per fer l’autovia desdoblada per les valls. És l’opció que rebutgen molts veïns, l’entitat Vila Viva, i també el mateix Ajuntament. Però el consistori diu que s’ha vist entre l’espasa i la paret. Si el pla no preveia fer la carretera pels torrents de Peguera i de les Garrigues, Carreteres no hi donava el vistiplau.
En una primera versió del pla, l’Ajuntament havia previst que el nou Eix del Llobregat passés per on passa l’actual, és a dir, que la carretera es desdoblés. Però la idea no va agradar a la Generalitat, que la va tornar corregida.
L’entitat Vila Viva creu que l’equip de govern ha accedit a les pressions de la Generalitat, i que s’hi hauria d’haver oposat. Per això, el president, Yorgos Konstantinou, opina que la decisió que ha pres l’Ajuntament és un error.
L’opció que més agrada als veïns és la que fa passar la carretera per l’altra banda del pantà de la Baells, o bé la que desdobla la C16 exactament per on passa ara l’actual.
Però l’Ajuntament al•ludeix a motius d’urgència, i diu que ha acabat aprovant el pla urbanístic amb el nas arrufat, perquè era una necessitat bàsica per al municipi.
El pla ja fa sis anys que es tramita i, en aquest temps, Cercs s’ha quedat sense sòl per edificar.
La direcció general d’Urbanisme de la Generalitat és previst que doni llum verda definitiva al pla de Cercs el pròxim 20 d’octubre. Des d’aquell moment, el municipi ja s’haurà compromès amb la construcció de la carretera per la zona on neix l’aigua de la Font Gran i, si els plans del govern van endavant, la C16 entrarà en un túnel a tocar de l’escola de Sant Jordi. L’opció no agrada als veïns, perquè deixa els nuclis de Cercs i Sant Jordi encaixonats entre la carretera i la Baells. RADIO BERGA"

30.9.06

Passejada popular


L'entitat Vila Viva, de Cercs, organitza per a demà una passejada popular amb to reivindicatiu
L'entitat ciutadana està en contra d'una de les propostes per desdoblar la C-16 de Berga a Bagà i ha organitzat una ruta per donar a conèixer l'afectació, diuen, que suposaria
29/09/2006 23:34 L’entitat Vila Viva, de Cercs, que està en contra d’una de les opcions que hi ha sobre la taula per al desdoblament de l’eix del Llobregat (C-16) de Berga a Bagà, ha organitzat per a demà una passejada popular amb caire reivindicatiu. La intenció és donar a conèixer l’afectació, segons l’entitat ciutadana, que representaria fer passar la carretera pels torrents de Peguera i de les Garrigues, i a tocar de l’escola de Sant Jordi, a Cercs. Al llarg del recorregut es penjaran cartells amb informació gràfica de què suposaria fer passar l’autovia per aquesta zona. En concret, es podrà veure un tram d’uns 6 quilòmetres, que són els que s’han programat en aquesta passejada de demà. Se sortirà de la plaça Diputació de Cercs. A les 8 del matí de demà s’obriran les inscripcions i es començarà a caminar entre 2/4 de 9 i les 9, aproximadament. La ruta acabarà a la Font Gran de Cercs.És una activitat que s’emmarca dins dels actes de la Festa Major, i que té una finalitat reivindicativa. L’entitat ciutadana està convençuda que la carretera no pot passar per aquesta zona, i pensen que aquesta possibilitat s’hauria de descartar. Defensen que la carretera travessi el pantà de la Baells per la banda de Vilada. Aquesta és una altra opció que es contempla en aquests moments, i la tercera, que la carretera desdoblada passi més o menys per on va l’actual. Tres propostes però, pendents d’estudi.

24.9.06

El silenci del senyor Roma i Conill.

Fa 10 dies que vaig demanar una resposta del senyor Roma.
Pero sembla que no es l' hora de parlar de les nostres preocupacions.
Senyor Roma escriu articles sobre el que li va be. CiU diu aixo i ERC lo altre... Clar! Nosaltres no som de partits. Som simple gent que ens vindra la carretera a sobre. No tenim cap diputat que ens defensi, i tampoc hem fet cap acte que ens desacrediti. Ens sentim amenacats i volem respostes.
Les nostres preocupacions no mereixen cap comentari? http://joanromacunill.blogspot.com/2006/04/millorar-comunicacions-en-un-anterior.html
Es fora de lloc parlar dels problemes de la gent quan toquen eleccions? Nomes hem de parlar dels problemes de politics? Les eleccions estan a dos dies... Pero cada dia que passa el secretisme, els pactes a la esquena del poble, la indiferencia dels politics i la desacreditacio de tot el que no sigui d'acord amb lo dictat per la metropolis fan obvi que l' Alt Bergueda ha de sacrificar el seu futur per servir uns interessos que no li aportatan cap benefici.La desmemoria sembla ser un tret comu de tota la classe politica.
Es recorda de la promesa de voler ser un govern d' esquerres?: On es el dialeg amb la gent? Uns senyors ingenyers tiren linies sobre un mapa, i la gent afectada son els ultims en enterrar-se. Un govern que deia ser nacionalista considera parts del territori com zones de tercera divisio. Un govern que declarava voler ser ecologista, sembla que no li importa la nostra qualitat de vida. Vol estalviar centims carregant-se el nostre entorn.Digui algo senyor Roma!Parlem de la futura autovia! Ara, abans de les eleccions volem saber qui pensa amb nosaltres. (pot ser ningu- i aixo es greu).No parlem del passat i de histories. Parlem del futur de les nostres viles en relacio amb el eix transpirenaic.O hem d'esperar a les excavadores?

20.9.06

INSTANCIA AL AJUNTAMENT DE CERCS

L'entitat Vila Viva demana a l'Ajuntament de Cercs que reservi els terrenys per fer qualsevol de les tres opcions de desdoblament que hi ha sobre la taula
L'alcalde adverteix a l'associació cívica que els escoltarà quan toqui, però que també prendrà nota del que digui la resta de la població
19/09/2006 14:35 Desdoblament de la C16 de Berga en amunt. Hi ha tres opcions sobre la taula, i una ha aixecat polseguera: la que passa pels torrents de Peguera i de les Garrigues, i a tocar de l’escola de Sant Jordi, a Cercs.Ara, l’Ajuntament de Cercs, a instàncies de Carreteres, ha de reservar els terrenys per on ha de passar el futur Eix desdoblat. S’han de protegir, perquè no s’hi construeixi, en previsió que hi passi aviat l’autovia de quatre carrils. Doncs bé, l’entitat ciutadana Vila Viva ha demanat al consistori que reservi els terrenys d’acord amb les tres propostes que hi ha sobre la taula, i no només per a la que sembla que agrada més a la Generalitat. Així, Cercs tindrà un as guardat a la màniga, i podrà oferir al govern diverses alternatives. L’alcalde, Ferran Civil, encara no ha contestat la demanda, però insisteix que encara no és hora de moure fitxa. Adverteix que quan arribi el moment de posicionar-se, l’Ajuntament escoltarà tots els veïns, i no només els que formen part de l’entitat. L’associació es va crear amb diversos objectius, però el principal és que la carretera no passi pels torrents d’on surten les aigües de la Font Gran. Civil demana paciència, i adverteix que un nou govern després de l’1 de novembre pot canviar l’opinió respecte els traçats. “Pot ser que canvi el govern i que hi hagi canvis en el projecte i, en qualsevol cas, quan arribi el moment, escoltarem a l’entitat, que té 30 o 40 membres, i a la resta de ciutadans de Cercs, que són mil, que de moment no han dit res i que també tenen una opinió respectacle”, diu Civil.Les altres opcions que hi ha sobre la taula ara mateix són que la carretera desdoblada passi més o menys per on va l’actual, o bé que travessi el pantà de la Baells per la banda de Vilada.
"

14.9.06

El diputat Sr. Joan Roma i Cunill


Fa uns mesos, en el seu bloc personal, Joan Roma, diputat de socialistes al parlament de Catalunya, ha publicat un article sobre el desdoblament de la C-16.
En relació amb el anterior govern de CiU, aquest bon home fa entre altres coses, aquestes reflexions:
"Es va prometre el desdoblament per la banda esquerra, preveient un nou viaducte sobre l’embassament de La Baells i túnels amunt fins el del Cadí.
Ara s’ha comprovat que aquella promesa era ben difícil de complir, des del punt de vista tècnic i econòmic. Les característiques geològiques de la zona son molt més complicades a una banda que a l’altra. El govern està planificant el desdoblament per l’altra banda i en pocs mesos tindrem l’avantprojecte corresponent, per després iniciar tots els tràmits pertinents per continuar fins el Túnel del Cadí."
Es preocupant que el diputat de la nostra comarca tingui una visió tan clara a favor d´un projecte que no ens agrada gens. Com es que tan segur? Será perque realment hagi estudiat les propostes a fons, o será per no acceptar un projecte planificat pels seus adversaris polítics?
Sigui la raó que sigui, la veritat es que la majoría dels politics, independentement del partit que pertanyen, acostumen a desacreditar les decisions i promeses dels seus adversaris. Es una continua guerra politica. Els arguments pero han de ser contrastats.
Com s´ha comprovat la inviabilitat del traçat pel marge est? Hi-ha estudis exhaustius que s´han fet públics? Es tan segur que els terrenys sota Sant Jordi siguin adients per fer un túnel?
Pot ser, jo no soc un tecnic de ponts i camins, pero sé que per desgracia, un estudi tecnic, o de impacte mediambiental, acostuma afirmar les intencions de la persona que ho encarrega.
Pero el soroll d´una autovia afecta igualment a un socialista i un convergent. Cap ni un dels dos no podrá passejar mes, ni buscar bolets a on ho feien fins ara. Els fills de tots dos patirán igual, tot i que els seus pares defenseixin posicions diferents. Per aixó, al nostre poble, aparentment totes les forçes politiques donen suport a les mobilitzacions contraries al traçat que sembla agradar a la Generalitat. La gent d´aquí veiem molt clar, que no tenim cap avantatge d´una infraestructura faraonica, que destrossa un dels últims espais naturals 'no profanats' dins la vila. Tot i que tindrem una vista privilegiada de l´autovia, tot i que respirarem gratis els gasos de milers de cotxes i camions, tot i que oferirem els carrers d´access per grues, camions i maquinária, no la podrem fer servir, ja que ni els accessos no ens afavoreixen.
Jo no soc de cap partit polític, pero com deía Aristótil els humans ens definim com "animals politics". El gran filósof va dir "animals politics", i no "besties partidistes". Per aixó hi-ha esperança de que el seny façi a sr. Roma canviar d´opinió. Vet aquí el comentari que li vaig enviar:
"A part del factor económic, el projecte de la ampliació de l´actual c-16, hauría de considerar la qualitat de la vida de la gent que viu a la zona.
El projecte que pensa passar pel marge oest a l´altura de Cercs, es un desproposit, ja que encaixona el poble entre la autovia actual i la futura. A part de la destrossa de les valls de Les Garrigues i de Peguera, hi-ha greus concequencies a la Rodonella, una amenaça per les aïgües de la font gran de Cercs, i una obvia degradació de la via verda- antiga tramvia de sang (declarada be d´interes local, i a mes definida com part de la xarxa ciclista da Catalunya).
Sorpren que un govern que es defineix com ecologista i d´esquerres, façi un plantejament d´aquest tipus.
El factor economic no s´ha de veure només en curt termini, sino a llarg plaç. La negació d´un futur digne per Cercs, te conseqüencies economiques, que s´han de considerar.
Com volem promoure el turisme, si els principals atractius del poble es veuen irreparablement afectats?
Com volem esperar capgirar la tendencia de desminució d´alumnat, si es planteja una carretera de 4 carrils que passa a 150 metres de l´escola?
Esperem que es sentin les veus de la nostra vila, i que els plans de fer passar l´autovia per sota i sobre els nostres nasos, només siguin un mal somni.
Cercs ja ha pagat un preu massa alt en nom del progress. Si seguim així, amb una carretera que aviat será un gran eix de transport de mercaderies, el nostre poble es podría convertir a un tipus de parc d´attraccions de desgracies ecologiques.
Per mes informacions, visiteu el meu bloc, www.gofrau.blogspot.com."
Si el poble de sr. Roma, Borredá, es vegués afectat per una autovia, segurament la seva opinió sería a favor del traçat menys perjudicial. Pensi sr.Roma que Cercs es el vostre poble. No hem de defensar el seu futur?
Amb l´esperança que un día, acceptareu la meva invitació i vindreu a beure un got d´aïgua a la font gran, sense cotxes que passin a sobre els nostres caps,
salutacions des.de Cercs!

25.8.06

Presentació de l’associació Vila Viva a l’Ajuntament de Cercs

El dilluns 22 d’Agost, després de la petició que va realitzar l’associació Vila Viva per mantenir una reunió amb l’alcaldia, va fer-se la presentació oficial de la nostra associació a l’Ajuntament de Cercs.

En aquesta reunió vam estar presents 10 membres de l’associació, i per part de l’Ajuntament l’Alcalde Sr. Ferran Civil, el Tinent d’Alcalde Sr. August Boix i el secretari municipal, Sr. Pau Llorens.

El nostre President Sr. Yorgos Konstantinou, va fer la presentació de l’associació, remarcant el caràcter unitari de les nostres intencions i objectius com a col.lectiu, deixant clar sobretot l’interès en vetllar pel futur del nostre poble.

En la seva exposició, el President va remarcar l’apartidisme de l’associació, fet que està inclòs dins dels estatuts de la mateixa, i la intenció d’actuar com a canalitzadors de les inquietuts aparegudes en la nostra vila sobre el traçat de l’autovia que ha de passar per el nostre terme municipal.

El President va remarcar que com associació estem en contra del traçat que la Generalitat sembla considerar com a preferent, i que passaria de ple per les valls de les Garrigues i de Peguera.

La intenció de l’associació és de recollir i difondre tota la informació en relació amb el tema de l’autovia per tal de que el poble estigui al corrent de totes les novetats en aquesta problemàtica, i recalcant també la intenció de promoure la creació d’una plataforma cívica que englobi tots els agents socials locals.

L’Alcalde va manifestar que és molt positiu que hi hagi gent interessada en treballar per la Vila aportant noves idees i dedicant esforços de manera desinteressada.

Un punt on va incidir va ser en el nostre apartidisme, advertint-nos de no deixar-nos ser utilizats per interessos polítics.

Sobre les tres alternatives al traçat de l’autovia va dir que encara era massa d’hora per pronunciar-se ja que la Direcció General de Carreteres no s´ha pronunciat de manera oficial.

L’Alcalde va comentar que l’Ajuntament té la intenció de col.laborar amb l’associació Vila Viva de la mateixa forma que ho fa amb les altres entitats del municipi i que ajudarà en el que estigui al seu abast en temes com ara la cessió d’un local on poder reunir-nos, el suport en temes que anirant sorgint en properes reunions i fins i tot va prometre de col.laborar en les despeses de l’esmorzar de la caminada popular que l’assocació pretén organitzar en el marc de la propera Festa Major de Cercs.

Li vàrem deixar clar que els nostres estatuts ja preveuen que cap càrrec politic pot pertànyer a l’associació.

La nostra tasca actualment serà facilitar al poble tota la informació possible respecte els traçats que estan sobre la taula i consensuar també un posicionament comú del poble sobre el millor traçat.

Deixant molt clar que des de l’associació no ens posicionem en contra de la nova autovia, sino al traçat que passaria per les valls, impactant als nuclis de Cercs, Sant Jordi i la Rodonella, hem de ser conscients que contra projectes d’aquesta magnitud com més aviat ens fem sentir, millor.

A la pregunta d‘un dels membres de l’associació sobre quins beneficis aportaria una autovia que passés destrossant les valls, l’alcalde va respondre que en principi no n’hi veia cap, excepte dels possibles guanys econòmics dels quatre propietaris que serien expropiats.

Finalment, el Sr. Civil va demanar al Sr.Boix que mostrés i comentés a l’associació el mapa detallat del traçat que passa per les valls, rebut per l’Ajuntament de part de la Direcció General de Carreteres.

L’Alcalde va comentar que aquest mapa està a disposició per ser consultat a les oficines municipals.

Encara que impactats per la lectura del mapa del traçat que passa per les valls, els membres assistents hem sortit contents per la rebuda càlida que hem tingut com associació i considerem molt positiva aquesta primera trobada amb l’Ajuntament, ja que creiem que ara és el moment de començar a treballar tots junts per vetllar per el futur de la vila.

Jordi Vila Viva

24.8.06

Associació, no plataforma!

Sembla que hi-ha una confusió sobre aquesta entitat nova creada al municipi. Es una plataforma, una candidatura politica encoberta, una colla d´amics que pensa com omplir amb activitats les llarges nits d´ hivern? Res de romanços! aquests 17 que s´han reunit l´altre dia a Sant Jordi, han constituit una associació.
Associació!
Diuen que el que volen fer, es presentar projectes positius per la "Vila", aportar noves idees, i que estan oberts al dialeg amb tots per que algun dia, no massa llunyá, es construeixi una plataforma civica sobre el tema de la carretera.
L´aigua clara: Plataforma encara no n´hi ha.
A veure quan!

Aquests de la Vila Viva de totes maneres han començat a moure´s pel seu compte.
Ells encara no estan del tot segurs quina es la millor opció. Pero ho estant estudiant, i de ben segur saben quina els agrada menys. Volen editar una carpeta informativa, anar a parlar amb l´alcalde, i moltes coses mes, que per mi em sembla molt bé.
Escriure tanta lletra, que si els estatuts i tot el que fan, (i us ho dic que em sembla molt be que sorti al blog), pero soc lent picant, i no son coses per mi. Aixins que he pensat invitar un noi d´aquesta colla per que façi aqusta feina tant feixuga, que ja soc gran.

Aquest sagal es diu Jordi Vila i Viva, o aixins com a minim signa. El fet es que a partir d´avui us tindrá al corrent sobre tot el que fan a l´associació en relació amb el merder de la carretera.

Apa, siau!

Vila Viva

Diumenge a les 19.00 en Sant Jordi es va constituir l´associació Vila Viva.
A part de voler esser l´impulsor d´una futura plataforma civica per un nou traçat d´autovia respectuos amb el medi ambient i la calidad de vida dels habitants del municipi de Cercs, l´entitat vol treballar per la conservació i desenvolupament del patrimoni cultural, social, historic, natural i paisatgistic de la vila.
Si realment será una entitat apartidista, i compleix amb les seves intencions declarades, el panorama del municipi s´enriqueix. Iniciatives com aquesta estan sempre benvingudes a un poble com el nostre, on la preocupació per lo comú es considera en general com algo no-digne. Penso que ja era hora de veure com gent jove amb idees i il.lusió per a un futur digne s´associacionés per fer-se sentir!
En hora bona!

19.8.06

Radio Berga Novetats

Carreteres demana a l'Ajuntament de Cercs que inclogui la futura C16 al pla urbanístic municipal
L'oposició de l'independent German Sànchez dóna suport a una entitat cívica, i rebutja el traçat que encaixona els nuclis habitats entre la carretera i el pantà

18/08/2006 20:46 El pla urbanístic de Cercs està encallat a l’espera que s’aclareixi per on ha de passar l’Eix del Llobregat desdoblat. Carreteres ha emès un informe negatiu a la proposta que va redactar l’Ajuntament, i ara el pla encara està pendent de rebre el vistiplau del Govern.La Generalitat diu que, abans de determinar cap on pot créixer Cercs i quins terrenys es poden urbanitzar, s’ha de saber per on passarà la carretera. Per això, ha enviat a l’Ajuntament de Cercs els plànols amb què estan treballant els enginyers d’Obres Públiques. Carreteres vol que el consistori rectifiqui el pla urbanístic i que hi dibuixi la C16 desdoblada. Això vol dir, segons l’oposició, que el govern de Cercs ja sap del cert quins són els plans de la Generalitat, tot i que no els dóna a conèixer. L’opció amb què podria estar treballant el Govern seria fer passar la carretera desdoblada per l’oest de Cercs i de Sant Jordi, amb un viaducte que travessaria els torrents de Peguera i de les Garrigues, i amb un túnel a l’altura de l’escola de Sant Jordi. Si aquesta és l’opció del govern, el regidor independent German Sànchez s’hi mostra en contra, perquè considera que Cercs no tindrà cap accés directe a la carretera.Un grup de veïns de Cercs i de Sant Jordi també s’han mostrat contraris al traçat, perquè consideren que deixa els nuclis de població encaixonats entre la futura carretera i les aigües de la Baells. Els veïns es reuniran diumenge amb la intenció de constituir-se en una entitat que treballi per la vida social, la convivència i el medi ambient de tots els nuclis del municipi de Cercs. La futura entitat té el suport de l’equip de govern i de l’alcalde, Ferran Civil, i ara també rep un cop a l’espatlla del regidor independent de l’oposició.L’entitat ja ha recollit més de 200 firmes en contra que la C16 passi per l’oest del municipi.

17.8.06

ajuntament de Cercs... NOTICIA DE RÀDIO BERGA...

L'Ajuntament de Cercs no es pronunciarà sobre el traçat de la C16 fins que la Generalitat no mogui fitxa

De tota manera, l'alcalde, Ferran Civil, dóna suport a l'entitat ciutadana que es constituirà diumenge en contra que l'Eix del Llobregat passi pels torrents de les Garrigues i de Peguera

16/08/2006 19:46 L’Ajuntament de Cercs dóna suport a l’entitat ciutadana, desvinculada dels partits polítics, que es crearà aquest diumenge per promoure la convivència, la vida social i el medi ambient en tots els nuclis del municipi, i que té previst posicionar-se en contra d’un possible traçat de la C16 desdoblada que passa pels torrents de les Garrigues i de Peguera. Fins ara, els promotors de l’entitat ja han recollit unes 200 firmes.
El consistori dóna tota la credibilitat als informes amb què treballa l’entitat, i que apunten a tres possibles traçats que estaria estudiant el departament d’Obres Públiques. Un ha provocat la inquietud d’alguns veïns de Sant Jordi i de Cercs perquè passa a tocar de la població, i deixa encaixonats els nuclis habitats entre la nova carretera i el pantà de la Baells.
Els veïns es reuniran diumenge amb l’objectiu de constituir una entitat que els representi. L’associació anirà més enllà de les reivindicacions puntuals a l’entorn de la carretera.
L’Ajuntament hi manté contactes, i es compromet a donar-li suport i a fer-li arribar tota la informació de què disposa.
De tota manera, l’alcalde adverteix que l’Ajuntament de Cercs no es posicionarà oficialment a favor d’una o altra opció fins que la Generalitat no presenti les propostes de traçat. El Govern podria posar el projecte a exposició pública abans de final d’any, i llavors, serà el moment en què el consistori es pronunciarà.
Abans de dir si està a favor d’una o altra opció, l’Ajuntament de Cercs escoltarà les opinions dels tècnics, dels especialistes en medi ambient, i dels veïns.
Segons la informació de què disposen els veïns i l’Ajuntament, la Generalitat estudia tres traçats. Un passa pel marge oest de Cercs i de Sant Jordi, que travessa els torrents de les Garrigues i de Peguera amb un viaducte, i que entra en un túnel de més d’un quilòmetre a l’altura de l’escola de Sant Jordi. Un altre traçat ressegueix la carretera actual, però elimina alguns revolts. I un tercer traçat travessa a l’altra banda de la Baells, i suposa construir un túnel a tocar de l’embassament.

12.8.06

Per poder triar

Es inevitable que una carretera de 4 carrils no provoqui molesties a la gent que hi viu al costat.
De moment hi-ha tres projectes sobre la taula. I ens hem de quedar amb un dels 3.
Per poder triar, os presento els 3 traçats, una petita valoració meva, i una advertencia: El "pitjor", sembla ser el triat per l´administració. Esperem que no sigui aixi.

























(cliqueu sobre les imatges per veure les millor)

Ha hagut un primer projecte, que data del any 2003, connegut com "de Vil.lada", pero que esta descartat pel Departament de Medi Ambient. Es el que il.lustra la página que dedica el Departament de organització de Territori i Obres Publiques a l´Eix del Llobregat.
Per que no hagi equivocacions, aqui el teniu:




















Els mapes topografics de la zona es poden consultar en http://hipermapa.ptop.gencat.net

11.8.06

Article de radio Berga

La C16 podria travessar amb un viaducte els torrents de Peguera i les Garrigues, a Cercs, i passar molt a prop de l'escola de Sant Jordi

La Generalitat estudia com a mínim tres traçats, un dels quals travessaria la Baells dos cops i foradaria el marge oriental amb un gran túnel

11/08/2006 14:01
Notícia que avança Ràdio Berga.
La Generalitat està estudiant com a mínim tres traçats per desdoblar l’Eix del Llobregat entre Berga i la zona del Far, a l’altura de Malanyeu.

Dels tres traçats, dos passen per la zona de Cercs i Sant Jordi, i un altre va per l’altra banda del pantà, però sense separar-se’n massa.
L’alternativa número 1 és la que més alarma ha generat entre els veïns que ja l’han vist, perquè encaixona els nuclis habitats del terme de Cercs entre la nova autovia de quatre carrils i l’aigua del pantà. A l’altura del lloc on acaba l’actual túnel de Cercs, la carretera se separa de l’actual, i voreja el poble per l’oest, seguint més o menys el traçat del canal industrial. Hi ha dos túnels d’uns 200 metres de llargada, i després es construeix un gran viaducte que passa per sobre del torrent de les Garrigues i del torrent de Peguera, un dels paratges naturals més destacats de Cercs, i d’on neix l’aigua de la Font Gran. El viaducte acosta la carretera fins al nucli de Sant Jordi. Entre l’escola del poble i la casa de la Mina, hi ha l’entrada a un túnel de més d’un quilòmetre que surt la carretera actual, a la zona de les gasolineres Petromiralles, molt a prop de La Rodonella. A l’altura de la central tèrmica, els tres traçats es tornen a unir.
El segon traçat és una opció intermitja. La carretera no passa per l’oest de Cercs i Sant Jordi, sinó entre els nuclis poblats i l’embassament de la Baells. Passa més o menys pel mateix lloc que la carretera actual, però va més recta. Elimina revolts, i escurça molt el traçat a través de dos túnels i un viaducte, que passaria per sobre d’un queixal d’aigua de la Baells. Passa molt a prop del nucli del Puig, al terme municipal de Cercs, i també força a prop del centre del poble.

I l’alternativa número 3 és molt diferent de les anteriors, perquè travessa el pantà de la Baells, i avança pel marge est. Com l’anterior, surt de Berga fins a la zona del Puig, a Cercs, i allà, travessa l’embassament per primer cop. La carretera queda molt a prop de les aigües, per la banda de Vilada, i no se separa de l’embassament. Passa gairebé invisible, perquè s’amaga per un túnel que es forada a les costes de la Nou. A l’altura de la Rodonella, però a l’altra banda del pantà, la carretera torna a sortir a la superfície, i torna a travessar les aigües, per tornar a posar-se al marge oest, a l’altura de la tèrmica.

5.8.06

Els que no volen mullar-se.


Molts diuen que la preocupació per la nova carretera no està justificada. Heus aquí un petit recull de opinions...

Per una banda, és clar, cap dels 4-5 projectes que hi ha a sobre de la taula no és definitiu.
Fins que no arribi la decisió, diuen que és millor esperar i no pas moure'ns. Però
quan es presenti el projecte final de la nova carretera, tindrem només un mes per fer al·legacions.
Gràcies a la recollida de signatures feta aquestes últimes dues setmanes, el temps per fer al·legacions no serà desaprofitat, ja que ara tothom al poble sap que alguna cosa s'està coent. Més val estar preparats, ja que el risc existeix. Penso que informar a tothom és una primera fita important... Que no ens passi com a tants altres, que es van adonar de l'amenaça quan ja era massa tard.

Un altre argument és una frase feta repetida mil i una vegades: "Al final, ells faran el que voldran". "Ells" son els polítics, i "nosaltres" som les víctimes. Per mi aquesta posició es massa simplista. Resignar-se abans de provar no és de savis. Un veí afectat ha dit una cosa amb la que estic totalment d'acord: "el NO ja el tenim, per què no intentar-ho, a veure si ens surt alguna cosa millor?". Però no només es això. Tenim una obligació moral de cara a les generacions que vénen. Si ja sabem que ens pot caure una desgràcia d'aquesta magnitud, com a mínim hem de defensar el futur dels que seran aquí quan nosaltres ja no hi siguem. Sinó, els immorals, no seran només "ells", sinó "nosaltres" també. Més val vençuts després de lluitar que entregar-se amb els braços creuats. És qüestió de dignitat.

També se senten veus del tipus: "Els que estan en contra de la carretera que passa per sota de Sant Jordi, ho fan per interessos personals". Això es com l'acudit sobre un home que veia com s'aproximava el foc a casa seva i ell no feia res. Quan li van preguntar per què no intentava parar-ho, la seva resposta va ser: M'agrada veure com es crema la terra del veí. L´"interès personal", va més enllà del que pensem. El patrimoni d'un poble és tan nostre com dels altres.

Un altre argument es basa en la frase: "jo no vull embolics". Clar. Considerar més molesta la iniciativa que la destrossa em sembla absurd. És l'actitud d'un futbolista a qui només agrada jugar de davanter, tant, que es nega a marcar als contraris. Jugar a futbol, o viure una vida humana, comporta companyerisme, un cert sentit de responsabilitat. De totes maneres, una iniciativa reivindicativa com la que s'està fent a Cercs, no té per què ser un embolic. Tots junts, a una veu, volem defensar unes certes idees. No es tracta d'anar en contra de ningú. Els que defensen idees diferents, tenen tot el dret del món a fer el que mana la seva consciència. La cosa es pot degradar, només si oblidem aquest principi: que les idees es combaten amb arguments i no pas amb desacreditacions.

Hi ha moltes raons per no mullar-se. El passat del poble de Cercs és una justificació prou bona, ja que sovint s'han barrejat les idees amb atacs personals. Però precisament això ens hauria de donar forces i més tranquil·litat: penso que hem après de les errades del passat, i així no es tornaran a repetir. Els humans no estem destinats al fracàs. Si això fos així, encara ens estaríem matant a cops de bastó.

2.8.06

m a n i f e s t !

Des de fa més d’un segle, el municipi de Cercs ve patint les múltiples conseqüències derivades del desenvolupament industrial del nostre país: mines de carbó, fàbriques de ciment, centrals termoelèctriques, grans línies d’alta tensió, l’anegament dels pobles de Sant Salvador i La Baells víctimes de la construcció del pantà, la desaparició del tren...


La industrialització dels segles XIX i XX va provocar la pràctica desaparició de tot un sistema de vida rural, agrícola i ramadera. La desindustrialització de les últimes dècades ha portat nous problemes, però ha obert el camí per a la reorientació de la vida econòmica cap al turisme.


Des de fa anys, es parla del desdoblament de la via entre Berga i el túnel del Cadí. Els rumors sobre el nou traçat de la C-16 ens provoquen malestar i una greu preocupació.


- Fer passar una carretera de 4 carrils pel mig de l’espai natural dels torrents de Peguera i les Garrigues, destruïnt tota la seva bellesa natural, els seus ecosistemes, i el seu caràcter de zona d’esbarjo, de caça i boletaire ens sembla una barbaritat.


- La construcció de grans viaductes i d’un túnel sota el poble de Sant Jordi, amb el trànsit de maquinària pesada pel mig del nucli urbà que comportaria, al costat de l’escola dels nostres fills i filles; les molèsties acústiques, visuals i de contaminació, ens semblen un despropòsit més.


- Creiem que els pobles del municipi de Cercs ja han pagat un preu massa alt com per tornar a patir un nou greuge d’aquesta magnitud.


Per tot això:


1 – Defensem el dret de projectar un nou traçat de la E-9/C-16 que respecti el nostre entorn i la nostra qualitat de vida.


2- Demanem transparència a l’hora de decidir un projecte com aquest, que hipoteca el futur dels nostres fills.


3- Volem saber perquè no es dóna prioritat al traçat alternatiu que passa per l’altra banda de l’embassament.


4- Volem respostes sobre l’impacte de la construcció de la carretera en la qualitat de vida al nostre municipi i en el nostre patrimoni cultural, natural i paisatgístic.


5- Advertim que, si un estalvi econòmic implica tantes conseqüències negatives a llarg termini, el cost real de l’obra esdevindrà molt més alt.
La prova de la qualitat ambiental d’un poble val més que els diners d’un pressupost!

EL MEU POBLE


Cercs és aquí...
Al peu de les muntanyes,
al peu de la carretera.

No és un poble conegut per la seva bellesa;
es coneix molt més per la imponent xemeneia
de la central tèrmica, que no és precisament atractiva.

Però els que vivim aquí sabem que es un poble amb molts racons excepcionals.
Boscos, valls, muntanyes, torrents, que des de les finestres del cotxes passatgers pot ser que s'intueixin, però quan realment es visiten, sorprenen pel seu estat silvestre.
"Llocs de fotografia", com ha dit un home gran.